jul.

Els Fideus Rossos: Quan el mar va ensenyar a cuinar a Cambrils

Després de parlar del port, dels pescadors i del mar, molts podrien pensar que les grans receptes de Cambrils van néixer a les cuines dels nostres restaurants. La realitat és molt diferent: la nostra cuina va néixer molts anys abans. Nascuda sobre la coberta d'una barca de pesca, un grup d'homes no intentava crear plats per impressionar ningú; només necessitaven alimentar-se per continuar treballant.

El meu avi sempre deia que el mar obligava a pensar. En una barca no hi havia supermercats, ni frigorífics, ni la possibilitat de baixar a comprar el que faltava; tot el que s'embarcava havia de resistir jornades senceres de pesca. Per això, el rebost del pescador estava format per productes senzills, però quasi eterns: nyores, tomàquets secs, perots, alls, oli d'oliva, fruits secs per preparar la picada, patates, arròs i, per descomptat, fideus. Tots podien suportar llargues travessies sense fer-se malbé i, barrejats amb el peix acabat de capturar, van donar origen a una cuina humil que avui és patrimoni gastronòmic de Cambrils.

Així va néixer el suquet de peix: no va ser una recepta inventada per un cuiner, sinó creada per la necessitat. Amb aquells ingredients secs preparaven un sofregit intens que, unit al peix de roca que no es venia a la subhasta, donava lloc a un brou ple de sabor capaç de retornar les forces després d'hores feinejant.

Però la història no acaba aquí. Primer es preparava el bullit de peix: en una mateixa olla coïen les patates, la ceba i el peix acabat de capturar; allò era el primer plat de la tripulació. Quan el peix ja s'havia menjat, ningú pensava a llençar aquell brou perquè era massa valuós, així que amb ell elaboraven després l'arròs. Així va néixer l'arròs a banda (literalment, l'arròs anava «a banda», després del peix).

Diuen els grans del port que en una d'aquelles barques el patró era especialment bon menjador. L'arròs desapareixia massa ràpid i, quan la tripulació era nombrosa, no sempre n'hi havia per a tots. Fins que un dia a algú se li va acudir canviar l'arròs per fideus. Van descobrir que, una vegada cuinats, creixien molt més, omplien més els plats i permetien alimentar tota la tripulació utilitzant el mateix caldo. Aquell canvi tan senzill s'acabaria convertint en una de les receptes més emblemàtiques de Cambrils: Els Fideus Rossos. El seu nom no ve d'una salsa de tomàquet, sinó del color vermellós i torrat que agafen els fideus en sofregir-los abans d'incorporar el caldo del bullit. Aquest petit gest canvia completament el plat i li dóna un sabor únic.

A la meva família, aquells fideus sempre van ser molt més que una recepta. El meu avi va entendre que aquesta cuina de les barques no podia quedar-se únicament al port: formava part de la nostra història i la història també s'havia de servir a la taula. Per això, Macarrilla va ser el primer restaurant de Cambrils en incorporar els Fideus Rossos a la seva carta. Avui sembla una cosa normal, però aleshores va ser una autèntica revolució. Molts veïns encara recorden les cues que es formaven per venir a menjar-ne; no venien només per tastar un plat, venien per assaborir la mateixa recepta que durant generacions havia alimentat els pescadors al mig del Mediterrani.

Han passat moltes dècades. Han canviat les cuines, les tècniques i els restaurants, però cada vegada que servim uns Fideus Rossos continuem explicant exactament la mateixa història: la història d'uns homes que van aprendre a convertir la necessitat en cuina. I potser aquest sigui el verdader secret de la gastronomia de Cambrils: que les nostres millors receptes mai van néixer per impressionar, van néixer per compartir. I quan una recepta neix de la veritat, mai passa de moda.

«Les millors receptes de Cambrils no van néixer per impressionar ningú. Van néixer per donar de menjar a qui vivia del mar.»