![\"\"](\"https:\/\/www.casamacarrilla1966.com\/wp-content\/uploads\/macarrilla-blog-04-v.jpg)
\n\t<\/div>\n\n<\/div><\/div><\/div>Despr\u00e9s de parlar del port, dels pescadors i del mar, molts podrien pensar que les grans receptes de Cambrils van n\u00e9ixer a les cuines dels nostres restaurants. La realitat \u00e9s molt diferent: la nostra cuina va n\u00e9ixer molts anys abans. Nascuda sobre la coberta d'una barca de pesca, un grup d'homes no intentava crear plats per impressionar ning\u00fa; nom\u00e9s necessitaven alimentar-se per continuar treballant.<\/p>\n
El meu avi sempre deia que el mar obligava a pensar. En una barca no hi havia supermercats, ni frigor\u00edfics, ni la possibilitat de baixar a comprar el que faltava; tot el que s'embarcava havia de resistir jornades senceres de pesca. Per aix\u00f2, el rebost del pescador estava format per productes senzills, per\u00f2 quasi eterns: nyores, tom\u00e0quets secs, perots, alls, oli d'oliva, fruits secs per preparar la picada, patates, arr\u00f2s i, per descomptat, fideus. Tots podien suportar llargues travessies sense fer-se malb\u00e9 i, barrejats amb el peix acabat de capturar, van donar origen a una cuina humil que avui \u00e9s patrimoni gastron\u00f2mic de Cambrils.<\/p>\n
Aix\u00ed va n\u00e9ixer el suquet de peix: no va ser una recepta inventada per un cuiner, sin\u00f3 creada per la necessitat. Amb aquells ingredients secs preparaven un sofregit intens que, unit al peix de roca que no es venia a la subhasta, donava lloc a un brou ple de sabor capa\u00e7 de retornar les forces despr\u00e9s d'hores feinejant.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
Per\u00f2 la hist\u00f2ria no acaba aqu\u00ed. Primer es preparava el bullit de peix<\/i>: en una mateixa olla co\u00efen les patates, la ceba i el peix acabat de capturar; all\u00f2 era el primer plat de la tripulaci\u00f3. Quan el peix ja s'havia menjat, ning\u00fa pensava a llen\u00e7ar aquell brou perqu\u00e8 era massa valu\u00f3s, aix\u00ed que amb ell elaboraven despr\u00e9s l'arr\u00f2s. Aix\u00ed va n\u00e9ixer l'arr\u00f2s a banda (literalment, l'arr\u00f2s anava \u00aba banda\u00bb, despr\u00e9s del peix).<\/p>\n
Diuen els grans del port que en una d'aquelles barques el patr\u00f3 era especialment bon menjador. L'arr\u00f2s desapareixia massa r\u00e0pid i, quan la tripulaci\u00f3 era nombrosa, no sempre n'hi havia per a tots. Fins que un dia a alg\u00fa se li va acudir canviar l'arr\u00f2s per fideus. Van descobrir que, una vegada cuinats, creixien molt m\u00e9s, omplien m\u00e9s els plats i permetien alimentar tota la tripulaci\u00f3 utilitzant el mateix caldo. Aquell canvi tan senzill s'acabaria convertint en una de les receptes m\u00e9s emblem\u00e0tiques de Cambrils: Els Fideus Rossos<\/b>. El seu nom no ve d'una salsa de tom\u00e0quet, sin\u00f3 del color vermell\u00f3s i torrat que agafen els fideus en sofregir-los abans d'incorporar el caldo del bullit. Aquest petit gest canvia completament el plat i li d\u00f3na un sabor \u00fanic.<\/p>\n
A la meva fam\u00edlia, aquells fideus sempre van ser molt m\u00e9s que una recepta. El meu avi va entendre que aquesta cuina de les barques no podia quedar-se \u00fanicament al port: formava part de la nostra hist\u00f2ria i la hist\u00f2ria tamb\u00e9 s'havia de servir a la taula. Per aix\u00f2, Macarrilla va ser el primer restaurant de Cambrils en incorporar els Fideus Rossos a la seva carta<\/strong>. Avui sembla una cosa normal, per\u00f2 aleshores va ser una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3. Molts ve\u00efns encara recorden les cues que es formaven per venir a menjar-ne; no venien nom\u00e9s per tastar un plat, venien per assaborir la mateixa recepta que durant generacions havia alimentat els pescadors al mig del Mediterrani.<\/p>\n Han passat moltes d\u00e8cades. Han canviat les cuines, les t\u00e8cniques i els restaurants, per\u00f2 cada vegada que servim uns Fideus Rossos continuem explicant exactament la mateixa hist\u00f2ria: la hist\u00f2ria d'uns homes que van aprendre a convertir la necessitat en cuina. I potser aquest sigui el verdader secret de la gastronomia de Cambrils: que les nostres millors receptes mai van n\u00e9ixer per impressionar, van n\u00e9ixer per compartir. I quan una recepta neix de la veritat, mai passa de moda.<\/p>\n \u00abLes millors receptes de Cambrils no van n\u00e9ixer per impressionar ning\u00fa. Van n\u00e9ixer per donar de menjar a qui vivia del mar.\u00bb<\/i><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div> Xavier Mart\u00ed Garcia: Xavi Mart\u00ed Garc\u00eda \u201cMacarrilla\u201d<\/em> Tornar al Blog<\/a>\u00a0 Anar a l'instagram del restaurant<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Despr\u00e9s de parlar del port, dels pescadors i del mar, molts podrien pensar que les grans receptes de Cambrils van n\u00e9ixer a les cuines dels nostres restaurants. La realitat \u00e9s… <\/p>\n
\nChef \u00b7 Tercera generaci\u00f3 de Restaurant Macarrilla (des de 1966)<\/em>
\nDivulgador de la cuina marinera i la hist\u00f2ria gastron\u00f2mica de Cambrils<\/em><\/p>\n