![\"\"](\"https:\/\/www.casamacarrilla1966.com\/wp-content\/uploads\/macarrilla-blog-03-v.jpg)
\n\t<\/div>\n\n<\/div><\/div><\/div>Despr\u00e9s de parlar del mar, dels pescadors i de les receptes que van n\u00e9ixer sobre les barques, molts podrien pensar que la cuina de Cambrils nom\u00e9s viu del Mediterrani. Per\u00f2 no \u00e9s veritat: si el mar hi posa el peix, l'horta hi posa l'\u00e0nima.<\/p>\n
Si avui em preguntessin quin producte representa millor aquesta horta, tindria molts dubtes. Les carxofes de Cambrils s\u00f3n extraordin\u00e0ries; els cal\u00e7ots, els carabassons, les fabes, els porros\u2026 tots formen part de la nostra identitat. Per\u00f2, al final, sempre acabo arribant al mateix lloc: al tom\u00e0quet.<\/p>\n
Els meus primers records no s\u00f3n cuinant-lo, sin\u00f3 menjant-lo. De petit dinava a l'escola, per\u00f2 els sopars sempre eren a casa. La meva mare preparava ous ferrats, pasta o qualsevol plat senzill i, gaireb\u00e9 sempre, hi havia una amanida de tom\u00e0quet al mig de la taula. Era un dels meus moments preferits del dia, tot i que hi havia una excepci\u00f3: els dies que hi apareixia el blat de moro de llauna. Encara em fa gr\u00e0cia recordar-ho; apartava els grans un per un perqu\u00e8 estava conven\u00e7ut que aquella dol\u00e7or espatllava el sabor del tom\u00e0quet. La meva mare segurament pensaria que eren coses de nens. Avui m'ho menjo sense protestar, per\u00f2 continuo pensant que el protagonista sempre ha de ser el tom\u00e0quet.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
Amb els anys vaig entendre que aquella petita mania amagava una lli\u00e7\u00f3 que continuo aplicant a la cuina:<\/span> quan un producte \u00e9s extraordinari,<\/span> no necessita que ning\u00fa li robi el protagonisme.<\/span> Tamb\u00e9 recordo una altra frase que vaig sentir moltes vegades:<\/span> \u00abEls tom\u00e0quets m\u00e9s lletjos s\u00f3n els m\u00e9s bons\u00bb.<\/span> De nen no ho entenia,<\/span> per\u00f2 amb el temps vaig descobrir que era veritat.<\/span> Els tom\u00e0quets que creixen a l'aire lliure mai s\u00f3n perfectes; cadascun t\u00e9 una forma diferent,<\/span> alguns estan oberts,<\/span> d'altres tenen cicatrius i d'altres han estat picats pels ocells perqu\u00e8,<\/span> precisament,<\/span> s\u00f3n els m\u00e9s dol\u00e7os.<\/span> La natura mai treballa amb motlles.<\/span> Potser per aix\u00f2 els tom\u00e0quets perfectes del supermercat poques vegades tasten com aquells que creixien a l'horta.<\/span><\/p>\n Hi ha un altre record que encara puc reviure nom\u00e9s de tancar els ulls. El germ\u00e0 de la meva \u00e0via, que tamb\u00e9 va ser cuiner al Macarrilla, tenia un petit terreny on cultivava tom\u00e0quets. Tothom coneixia aquella finca com El Chaparrito. Aquest era el seu sobrenom, un nom que li va quedar despr\u00e9s d'un viatge a M\u00e8xic i que va acabar batejant tamb\u00e9 el seu hort. All\u00e0 vaig aprendre qu\u00e8 era un tom\u00e0quet de veritat. Els coll\u00edem directament de la mata, encara calents pel sol de l'estiu; un bon raig d'oli d'oliva verge extra, una mica de sal\u2026 i a mossegades. No calia res m\u00e9s. Confesso una altra cosa: m\u00e9s d'una vegada tamb\u00e9 vaig robar algun tom\u00e0quet, i crec que els tom\u00e0quets robats sempre sabien una mica millor.<\/p>\n Hi ha olors que mai desapareixen. L'olor del port em retorna a les barques del meu avi, i l'olor d'una tomatera em retorna autom\u00e0ticament a l'estiu, als dies llargs, al sol, a l'hort i a aquesta sensaci\u00f3 de mossegar un tom\u00e0quet acabat de collir que gaireb\u00e9 semblava refrescar m\u00e9s que un got d'aigua.<\/p>\n Per\u00f2 si hi ha una imatge que encara em fa somriure \u00e9s la del final d'aquelles amanides. Quan ja no quedava tom\u00e0quet al plat, aixafava les llavors amb la forquilla per barrejar-les con l'oli i el suc que havia deixat anar el tom\u00e0quet. Despr\u00e9s agafava un tros de pa, un altre i un altre, fins que ja no quedava ni una gota. Quan el pa s'acabava, moltes vegades em bevia aquell oli amb sabor de tom\u00e0quet com si fos una sopa.<\/p>\n Encara avui, quan tallo un bon tom\u00e0quet de Cambrils i l'amaneixo amb un gran oli d'oliva verge extra d'arbequina, continuo fent exactament el mateix. Primer gaudeixo del tom\u00e0quet. Despr\u00e9s suco pa una vegada, una altra i una altra m\u00e9s, fins que no queda ni una gota. I, si encara queda oli barrejat amb el suc, continuo aixafant les llavors amb la forquilla i m'ho gaireb\u00e9 com si fos una sopa, exactament igual que quan era un nen. Perqu\u00e8 alguns costums no haurien de canviar mai.<\/p>\n Amb el temps he apr\u00e8s t\u00e8cniques, he viatjat, he cuinat a molts llocs i he conegut productes extraordinaris. A Cambrils tenim varietats de tom\u00e0quet excepcionals i, si avui n'hagu\u00e9s de triar una, probablement em quedaria amb el tom\u00e0quet \u00c8xtasi; em sembla una aut\u00e8ntica meravella pel seu equilibri, la seva textura i el seu sabor. Per\u00f2 hi ha una veritat que continuo defensant: un gran cuiner no comen\u00e7a preparant plats complicats, comen\u00e7a emocionant-se amb un bon tom\u00e0quet. I aix\u00f2, per sort, a Cambrils continua sent molt f\u00e0cil.<\/p>\n Tot i que, si em pregunten quin ha estat el millor tom\u00e0quet que he tastat a la meva vida, no respondr\u00e9 amb una varietat, respondr\u00e9 amb un record: amb aquells tom\u00e0quets d'El Chaparrito, acabats de collir de la mata, encara calents pel sol de l'estiu, amanits \u00fanicament amb un bon oli d'oliva i una mica de sal. Potser avui existeixen tom\u00e0quets iguals, potser fins i tot millors, per\u00f2 cap aconseguir\u00e0 superar el record d'aquells tom\u00e0quets. Perqu\u00e8 alguns sabors alimenten el cos; d'altres alimenten l'\u00e0nima. I el sabor d'aquells tom\u00e0quets d'El Chaparrito continuar\u00e0 sent sempre la mesura amb la qual, sense adonar-me'n, comparo tots els altres.<\/p>\n Records d'horta<\/b><\/p>\n Cada estiu, quan l'olor de les tomateres torna a omplir el camp, sento que retorno durant uns minuts a la meva infantesa. A vegades pensem que els records m\u00e9s importants de la nostra vida estan lligats a grans esdeveniments; els meus, curiosament, continuen tenint sabor de tom\u00e0quet, oli d'oliva, pa\u2026 i a aquells tom\u00e0quets d'El Chaparrito. Perqu\u00e8, al final, la cuina no \u00e9s nom\u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de receptes, \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de records. I els millors tom\u00e0quets que he tastat mai no van ser necess\u00e0riament els m\u00e9s cars ni els m\u00e9s famosos: van ser els que, sense saber-ho, em van ensenyar a enamorar-me d'aquesta professi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>